EL MEDITERRANI MUSICAL (INFO pel treball Interdisciplinari)

EL MEDITERRANI MUSICAL

El Mediterrani és el nexe que durant més de 6.000 anys ha teixit la història de les diverses cultures i civilitzacions del sud d'Europa, el nord d'Àfrica i l'Àsia occidental. Un espai comú que ha estat fonamental en el desenvolupament de la civilització occidental i el lloc de trobada i expressió de cultures molt diferents.

La música, com una de les arts més intangibles i amb major capacitat d'assimilació i desenvolupament, no ha estat aliena a aquest continu flux de coneixement del que el mar ha estat testimoni i camí imprescindible.

              Aquí anem a considerar totes les manifestacions musicals de les regions que comparteixen riba amb el Mediterrani com a part d'un tot més ampli i que englobem geogràficament en aquest mar. Una música mediterrània que comparteix adorns,” floritures” i “vibratos” però les estructures dels quals difereixen d'un estil a un altre.

Moltes de les músiques mediterrànies tenen un marcat caràcter o origen religiós, però també cal destacar la seva importància com a vehicle transmissor de qüestions socials i polítiques, com el “rai” algerià o els nous gèneres musicals creats per joves en llocs com el Caire. També és interessant el cas de la música “mizrakhit” un gènere en el qual es barreja la llengua hebrea i la música àrab. Desgraciadament un exemple poc freqüent de la unió d'ambdues cultures…

Algèria

La música rai és per als algerians un dels seus majors orgulls, ja que la consideren com un dels emblemes de la seva cultura fora de les seves fronteres. Encara que l'estil no es defineix tal com ho coneixem avui dia fins a començaments del segle XX els seus orígens estan inserits en les tradicions religioses musulmanes i la música folklòrica beduïna. Alguns dels artistes més coneguts del gènere són:Cheb, Khaled, Rachid ,Taha, Faudel o Cheb Mami.

Turquia
              La República turca segueix sent actualment el pont entre orient i occident i en el musical de forma molt més acusada en les dues últimes dècades. D'allí han vingut alguns dels músics que més han contribuït a l'expansió de la world music. Omar Faruk Tekbilek, amb la seva fusió de sons del mig orient i contemporanis,Taksim Trio, barrejant tradició i jazz, Orhan Osman o Selim Sesler. En el magnífic documental Creuant el Pont es fa un succint repàs per la trajectòria d'alguns d'aquests músics i mostra bona part de l'escena musical turca actual.

Una altra de les mostres més interessants de la cultura musical turca són les interpretacions de la lira bizantina o kemençe en turc, molt relacionat també amb una de les danses més importants de la regió: el horon. Ud Taksimi és un dels intèrprets més importants d'aquest instrument.

Grècia
             Ens anem a centrar aquí en la música moderna, deixant per a una altra ocasió la música de la Grècia clàssica, els intèrprets més universals com Mikis Theodorakis i les imatges creades pel cinema. El rebetiko és un gènere que té bastants punts en comú amb el fado, sobretot per la seva temàtica, i una de les seves majors aportacions ha estat la de universalitzar l'ús del buzuki en altres estils musicals. Però un dels estils més curiosos és el rizitika, propi de la illa de Creta, en el qual la improvisació és molt important.

             Alguns dels artistes actuals més interessants són: Kaiti, Garbi, Nikos, Kourkoulis,  Glykeria,  Anemos, Psarantonis, Anastasia, Moutsatsou i les més conegudes: Haris Alexiou i Eleftheria Arvanitaki, a més del gran ídol del país George Dalaras.

Sefardí

             La música sefardí és fruit de l'adaptació que van fer els jueus a Espanya de cants i melodies anteriors pròpies de cristians i àrabs. Aquesta tradició s'ha mantingut fins als nostres dies de forma sorprenent, tenint en compte les diverses expulsions a les quals van ser sotmesos els jueus espanyols des del segle XV. Algunes bandes rellevants a Espanya són Mediterrània, que se centra en les sonoritats sefardíes, mudèjars i andalusíes; A l'Andalús *Project, que sorgeixen de la trobada entre els valencians L’*Ham de *Foc i els alemanys Estampie i que sumen al seu repertori andalusí i sefardí influència de la cultura centreeuropea; i els ja clàssics Trio Sefarad

Klezmer

              És la música pròpia dels jueus procedents d'Assíria i Turquia que es van assentar en l'Europa central i oriental entorn del segle X. Amb influències de moltes altres regions i cultures, el klezmer ha gaudit sempre d'un to alegre i festiu, la qual cosa ha ajudat a la seva difusió en els últims trenta anys. I és que un dels seus elements més característics és la concepció de la melodia com a element principal i entorn de la qual es desenvolupa l'harmonia, la qual cosa aconsegueix que sigui un gènere fàcilment recognoscible.

El klezmer va desaparèixer durant molt temps de les terres on originalment es va forjar, a causa de les persecucions sofertes pel poble jueu durant el segle XIX i sobretot el cruent antisemitisme del règim nazi i la Unió Soviètica de Stalin. D'aquesta forma, no és fins a mitjan 70 que l'est estilo torna a tenir presència en les comunitats jueves emigrades, per la qual cosa avui dia podem trobar bandes de klezmer pràcticament en qualsevol part del món.

Balcans

             Gràcies fonamentalment a les pel·lícules d'Emir Kusturica i les bandes sonores de Goran Bregovic tots els sons relacionats amb la península balcànica han tingut un enorme auge des dels anys 90. Aquí les bandes de metalls són les que manen i d'entre totes elles probablement les de Boban Markovic i Boris Kovak segueixin sent les més intenses. També podem destacar a Croàcia la riquesa de les illes de la costa Dalmacia i la compositora, cantant i flautista Tamara *Obrovac amb la seva magnífica mescla de jazz i música balcànica.

Un de les fites més importants per a la música mediterrània va ser sens dubte el Misteri De les Veus Búlgares, interpretat per la secció femenina de l'orquestra i cor de la radio televisió búlgara, que va ser determinant en l'esclat de la world music en els 80. A pesar que, en el fons, realment allò no era res nou, aportava moltes idees que sí ho semblaven. Darrere hi havia un enorme treball de recuperació i conservació del *folklore balcànic, a més d'un tractament de les veus que en aquells dies era gairebé desconegut en occident.

La història dels diversos corrents musicals que han tingut com a lloc de trobada el Mediterrani ha estat plagada de constants atacs a les quals eren les formes d'expressió pròpies de cada poble. Que avui dia puguem conèixer i escoltar aquesta enorme varietat de sonoritats ha estat gràcies a milers de músics anònims que han lluitat per mantenir viva la seva tradició. Aquesta lluita ha de ser la nostra també avui per defensar una cultura comuna que, al cap i a la fi, no és més que la mescla de totes les anteriors.

CANÇONS “DEL MEDITERRANI”

Lletra de la cançó "En el Mediterrani" de l'àlbum "Marina Rossell canta Moustaki".

Cançó del cantautor grec Moustaki adaptada i interpretada per Marina Rossell

En aquest gran bassal,
on juguen nens d'ull fosc.
Hi ha tres continents
i un llarg passat d'horrors.
D'històries d'opressió,
profetes, déus i tot.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

Hi ha olor de sang,
flotant en els seus rius.
Països castigats,
ferits i morts i vius.
Les illes amb reixats,
i murs que són presons.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

On el primer colom,
va néixer sota una ombra.
Hi ha sempre un olivar,
que mor sota les bombes.
I pobles oblidats,
la terra els va segant.
També un estiu molt bell,
que espera els que vindran.

Mediterrani al vent...

En aquest gran bassal,
jugàvem innocents.
El vent omplia el seny,
la salabror la pell.
Els meus companys de joc,
s'han fet homes ja grans.
Germans d'aquests que us dic,
que el món va abandonar.

Mediterrani al vent...

A sobre el Partenó,
el cel era de dol.
I en altres llocs del món,
planava el desconsol.
No oblidarem el mar,
d'Atenes i Barcelona.
Malgrat tots els estius,
que el nostre mar ens dóna.

Mediterrani al vent...

Lletra de la cançó "Mediterráneo".

Cançó del cantautor català Joan Manuel Serrat

Quizás porque mi niñez
sigue jugando en tu playa
y escondido tras las cañas
duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por dondequiera que vaya,
y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.
Yo, que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno
que han vertido en ti cien pueblos
de algeciras a estambul
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.
a fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.
A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino.
soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
tengo alma de marinero.
qué le voy a hacer, si yo
nací en el mediterráneo.
Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
jugando con la marea
te vas, pensando en volver.
eres como una mujer
perfumadita de brea
que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.
Ay, si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
empujad al mar mi barca
con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.
Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo...
En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
quiero tener buena vista.
mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista.
Cerca del mar. porque yo
nací en el mediterráneo.